Crisoberil

Crisoberil
Cristall de crisoberil d'Itaguaçu, Espírito Santo, Brasil
Fórmula química	BeAl₂O₄
Epònim	or i beril
Localitat tipus	Brasil
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.BA.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.BA.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/B.04
Dana	7.2.9.1
Heys	7.4.4
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 5,481Å; b = 9,415Å; c = 4,428Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacial	grup espacial Pbnm
Color	tons verds, verd maragda, blanc verdós, verd groguenc, marró verdós, groc, blau
Exfoliació	bona en {110}, imperfecta en {010}, pobre en (001)
Fractura	irregular, desigual, concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	8,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	3,75(1) g/cm³ (mesurada); 3,69 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,746 nβ = 1,748 nγ = 1,756
Birefringència	δ = 0,010
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 70°, calculat: 72°
Dispersió òptica	r > v
Impureses comunes	Fe, Cr, Ti
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1789
Símbol	Cbrl
Referències	[1]

El crisoberil és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom del grec χρυσός, daurat, i βήρυλλος, beril, en al·lusió al seu color.